La primera base musical va ser pujada a la pàgina web del Plan B per Carlos Jean en Novembre de 2010 i es van arribar a rebre quasi 300 propostes per a la cançó, entre les quals la veu solista triada va ser la de Electric Nana, una cantautora madrilenya anomenada Mònica Vázquez.
Carlos Jean va ensenyar el projecte a Pablo Motos, presentador del famós programa El Hormiguero i en lloc de ficar els temes al programa com li proposava Jean, va decidir fer-lo col.laborador del programa i implicar el públic en la gravació de pistes i sons que pogueren afegir-se a les cançons, creant així una existosa secció amb rècords d’audiència.
“Anar a El Hormiguero va ser una gran experiència perquè és un programa què jo veia sempre i vaig poder veure com funcionava. Hi ha moltíssima gent treballant en l´equip i els platós, amb tota mena d’objectes estranys què havien eixit als experiments de Marron: eren espectaculars. En l´assaig vam preparar el que tocaríem però després en directe era diferent perquè hi havia molta pressió, tot anava molt ràpid, el públic cridava molt i no sabies que és el que estava veient la gent. No estava tan nerviosa com a un gran concert perquè encara que les càmeres imposen no era realment conscient de la magnitud que anava a alcançar amb el temps la cançò. Sabia que anava a eixir poc i no pensava que tantísima gent m’anava a veure, ja què a hores d’ara encara em trobe gent que m’ho recorda.
Conéixer a Carlos Jean i parlar amb ell em va fer començar a veure la música d’una altra manera, ja que malgrat ser un projecte comercial on el marketing i la música van de la mà, la gent que treballa a Novaemusik (el segell que ha creat Carlos Jean) és molt creativa, treballen en equip i estan aprenent i innovant contínuament. Aquestos m’han fet veure que l’espectacle forma part de la música i que tots els dies ens hem de reinventar per a què la música i els seus valors arriben a molta gent. Lead the way ha sigut la cançó amb més èxit de tot el Plan B. De tots els músics que van anar (vent, percussió…) a El Hormiguero, només 10 dels 26 de corda hem sigut contractats per Carlos Jean per a participar en diversos concerts, on he pogut compartir escenari amb Electric Nana, El Pescao (David Otero, exguitarrista del Canto del Loco), José Mercé… Així que anar a El Hormiguero ha sigut el principi de moltes experiències diferents i m´ha donat l´oportunitat de conéixer a molta gent.”
Enllaços d´internet:
àCarlos Jean en El Hormiguero (3ª vez) Grabación de cuerda
àEnsayo en El Hormiguero para el Reto de cuerdas y entrevistas a músicos
àEl Plan B y José Mercé en Barcelona
à El Plan Ballantine's en la Gala de los Premios 40 Principales 2011
SABIES QUÈ…?
El Plan B de Carlos Jean ha resultat ser tot un èxit; Lead the way va aconseguir estar al top 5 de les cançons més escoltades de moltes ràdios, número 1 en Los 40 Principales, top en vendes, número 1 en iTunes durant dos mesos etc… La gran projecció que la cançó ha tingut ha fet que fóra nominada a millor cançó en Los 40 Principales, cosa què va fer que Carlos Jean tornara a comptar amb els 10 músics de corda per a interpretar en directe Lead the way. La gala va ser el 9 de Desembre en el Palau d´esports de Madrid. L’espectacle de la gala incloïa un beatbox, diversos robots de led, ”megatron”(el típic gas blanc dels concerts), làsers, els músics de corda i tots els integrants de Lead the way, a més de la participació de La Oreja de Van Gogh i El Pescao en el remix de Carlos Jean.
“Tocar en la gala de Los 40 Principales va ser una gran experiència. No només estava el fet d’eixir a l´escenari davant de 17.000 persones. A mi el que més em va impressionar van ser els bastidors, tot el que hi ha darrere per a montar un espectacle tan gran, un festival ràpid on toquen molts artistes i les dificultats de montar coses tan diferents.
A l’assaig hi havia centenars de persones a l’escenari, tècnics, ballarins, managers preparant les coses dels seus artistes i tot l’equip de Carlos. Ens van explicar el que haviem de fer, com funcionava l’escenari, quan apareixia cadascú… Estava tot minutat i controlat, i així i tot, era molt difícil organitzar a tanta gent: des dels tècnics de llum fins al perruquer havien de tindre clar en tot moment on havien d´estar.
El dia de la gala va ser una autèntica locura. Hi havia dos entrades al Palau, la de la “alfombra roja” per on passaren els cantants de Lead the Way i una altra que també estava pleníssima de gent buscant als artistes per a fer-se fotos. Nosaltres haviem de portar sempre al damunt les nostres acreditacions per poder passar. Dins tot era gent corrent amunt i avall i tots els organitzadors apunt de donar-los un infart: tenien més pressió que a El Hormiguero ja què era un espectacle que mou a molta gent, hi havia molts artistes internacionals (Shakira, Enrique Iglesias…) i discogràfiques importants involucrades (Sony, Emi...).
Fins què ens tocara eixir vam estar als camerinos seguint la gala per televisió. Mentre sopàvem del catering vam veure a Malú, Marta Sánchez, Amaia Montero, Alexandra Stan, El Pescao etc... ja què teníem el camerino al mateix passadís que ells. No deixava de resultar curiós veure de prop els trajes brillants que duien i els ballarins de cadascú. Quan faltava mitja hora per a eixir vam anar darrere de l’escenari. Hi havia periodistes fent entrevistes a artistes com Tània Llasera o Antonio Castelo. Allí vam veure als actors que entregaven premis i als artistes que anven eixint i entrant: Chenoa, els germans actors Lluís i Ana Fernández, Úrsula Corberó, Berta Collado, Jaime Cantizano... A més a més, impressionava veure als artistes com Jessy J o Malú cansats i suats al eixir, res a veure amb els somriures de l’escenari.
Carlos Jean estava nominat a 3 premis: millor artista revelació, millor cancó per Lead the Way i millor projecte dance-pop. Va guanyar aquest últim i després de replegar-lo va vindre a saludar-nos a tots. Tot l’equip s’abraçà emocionat, nosaltres també ja què ens sentíem part del projecte (fins i tot eixim al llibre que s’ha editat del Plan B on conta desde els inicis fins les nominacions).
Tot açò vol dir que cada vegada més els estils es mesclen i tot tipus d´instrument pot formar part de qualsevol tipus de música ja què, fins i tot artistes com Shakira o Beyoncé porten sempre corda i grans orquestres darrere. A mi m’alegra saber que la música electrònica no està feta només amb els sons d’ordinador, sinó què si compta amb músics té, si cap, més èxit.”
Roser Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada